La metàfora tutorial fa referència a un ensenyament més tradicional. L'ordinador controla tots els aprenentatges de cada nen de manera individualitzada. L'ordinador inicia, l'alumne respon, l'ordinador avalua; a continuació, inicia un nou cicle. L'inconvenient d'aquest mètode és que no és fàcil que un programa informàtic detecti la causa de l'error de l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren l'alumne mateix i passa de nivell sense haver assolit els coneixements mínims d'aquell nivell.
Per tant a les escoles aquest mètode no s'acostuma a utilitzar per assolir els coneixements però si que s'utilitza per practicar com per exemple amb els programes d'Entrena't per llegir o les activitat de JClic.
En canvi, la metàfora de construcció és al contrari, l'ús educatiu està centrat en l'alumne, és ell qui controla la màquina i no al revés com passava a la metàfora tutorial. L'alumne construeix idees a partir de la seva activitat i les ganes de descobrir seguint un procés relfexiu i actiu, és ell qui ensenya i qui guia el procés d'aprenentatge, ell dóna les instruccions a l'ordinador indicant-li el que ha de fer en cada moment. En aquesta metàfora el mestre fa de guia, ensenya com funciona el programa i transmet les ganes d'aprendre coses noves i deixa que l'alumne vagi descobrint per si sol.
Aquesta metàfora és força comuna a les escoles i cada vegada s'utilitza més. Un dels programes més coneguts podria ser l'Scratch que té com a logo: Imagina, programa i comparteix; on es pot veure que segueix els ideals de la metàfora de construcció.
Com es poden veure aquestes dues metàfores tenen una sola cosa en comú, l'infant. Però la manera de veure'l, de com poden aprendre més, de què els motiva i de com fer-ho és complemtament diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada